{"id":12,"date":"2026-05-19T14:33:33","date_gmt":"2026-05-19T14:33:33","guid":{"rendered":"https:\/\/onavidalserra.com\/sobre-mi\/"},"modified":"2026-08-09T06:28:16","modified_gmt":"2026-08-09T06:28:16","slug":"sobre-mi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/onavidalserra.com\/es\/sobre-mi\/","title":{"rendered":"Acerca de m\u00ed"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Em dic Ona Vidal Serra<\/h2>\n\n\n\n

Acompanyo dones i fam\u00edlies en processos profundament transformadors com l\u2019embar\u00e0s, el part i el postpart. De petita deia que volia ser llevadora, em fascinava la vida, el cos, el naixement… Al mateix temps, les arts sempre van formar part del meu cam\u00ed, i m\u00e9s endavant vaig estudiar cinema amb la necessitat d\u2019explicar all\u00f2 invisible: les emocions, els silencis, els vincles, la bellesa dels instants que duren un segon, per\u00f2 ens marquen per sempre.<\/p>\n\n\n\n

Durant anys vaig sentir que existien dues parts que vivien amb molta intensitat dins meu: la mirada art\u00edstica i aquesta profunda fascinaci\u00f3 per la maternitat i l\u2019experi\u00e8ncia humana. Encara no sabia que un dia acabarien unint-se.<\/p>\n\n\n\n

Quan em van diagnosticar l\u2019endometriosi va ser un punt d\u2019inflexi\u00f3, vaig viure moments de molta soledat, desconnexi\u00f3 i preguntes sense resposta. I, d\u2019alguna manera, aquell proc\u00e9s em va portar de nou cap a les dones, cap al cos i cap a la necessitat de sentir-me sostinguda i compresa.<\/p>\n\n\n\n

Va ser llavors quan la fotografia va apar\u00e8ixer amb for\u00e7a.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

A trav\u00e9s de la c\u00e0mera vaig descobrir que no nom\u00e9s volia preservar la mem\u00f2ria. Volia crear espais on les dones es poguessin sentir mirades, respectades i segures. Fotografiar embarassos, parts, lact\u00e0ncies, postparts, cerim\u00f2nies i cercles de dones em va transformar profundament. Sentia que, darrere la c\u00e0mera, tamb\u00e9 estava cuidant. I aix\u00ed vaig descobrir la figura de la doula.<\/p>\n\n\n\n

Entendre que la pres\u00e8ncia tamb\u00e9 pot ser una forma d\u2019acompanyament va canviar moltes coses dins meu. Vaig comprendre que no necessitava \u201cfer\u201d constantment; moltes vegades, el m\u00e9s valu\u00f3s \u00e9s sostenir, escoltar, estar.<\/p>\n\n\n\n

Avui uneixo totes aquestes parts del meu cam\u00ed: la mirada sensible de la fotografia documental, l\u2019acompanyament com a doula i la t\u00e8cnica com a assessora de lact\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

Entre la c\u00e0mera i la paraula, entre la llum i la pres\u00e8ncia, busco crear mem\u00f2ria, sostenir processos i revelar l\u2019ess\u00e8ncia de la vida.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Hi ha moments que deixen empremta. Durant molt temps m\u2019ha costat entendre qu\u00e8 unia totes les parts de mi.<\/h4>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La doula, la fotografia, la meva hist\u00f2ria. Semblaven camins diferents. Per\u00f2 amb els anys he ent\u00e8s que tots neixen del mateix lloc.<\/h4>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Ser-hi, quan la vida es transforma. A vegades ho faig amb l\u2019escolta, a vegades amb la pres\u00e8ncia, a vegades amb una c\u00e0mera.<\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Crear espais on les dones puguin veure\u2019s, recon\u00e8ixer-se. Habitar la seva pr\u00f2pia veu. Veure\u2019s amb dignitat, amb veritat, amb tendresa.<\/h4>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 la manera com som sostingudes tamb\u00e9 transforma la nostra hist\u00f2ria. LA MIRADA QUE SOST\u00c9.<\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

Si vols que parlem, escriu-me<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n