A vegades, la mort no correspon a l’ordre natural de la vida i arriba en moments totalment inesperats, quan esperàvem tot el contrari.

Saber que un nadó dins la panxa ja no té batec, que naixerà sense vida o que, per algunes circumstàncies, tindrà una vida molt més curta que la majoria de persones, transforma la manera com imaginàvem aquell naixement i tot el que vindrà després.

En aquests moments, la fotografia es converteix en una eina més per preservar la memòria. Per guardar els moments compartits, els gestos, les mirades, el contacte i tot allò que explica el vincle entre una família i el seu nadó.

Donar-li un lloc dins del sistema familiar. Fer que aquelles persones que no van poder conèixer-lo o conèixer-la puguin fer-ho també a través d’una imatge.